Saramago va morir el 18 de juny de l’any passat; però això no ha estat impediment per silenciar les seves opinions. Diàriament, el seu bloc s’actualitza amb fragments, pensaments i declaracions del Nobel portuguès que no han perdut frescor ni raó. La seva esposa, Pilar del Río ―la Pilar― és la responsable d’aquesta persistència. Prova d'això, és que es resisteix a ser anomenada la vídua de Saramago. No ho vol de cap de les maneres. "Sóc la nòvia de Saramago", diu.
En alguna ocasió, ha declarat que l’obra de Saramago té el batec de l’eternitat. No hi ha cap dubte. El que tampoc ofereix cap mena de dubte és que Saramago no hagués estat el que ha estat sense ella; sense el seu pilar i fonament.
Aquesta setmana, la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona va ser escenari d'un sentit homenatge a l'escriptor portuguès. M'ha agradat sentir que molta gent el troba a faltar. En aquest context, us deixo l’enllaç de l’entrevista que aquesta setmana Josep Cuní ha fet a Pilar del Río. Val la pena!
També us passo una referència del documental "José y Pilar", un film de Miguel Gonçalves Mendes. Em fa vergonya confensar que encara no l'he vist. Espero fer-ho properament. En aquest sentit, informar-vos que el proper 13 de març, la biblioteca de Saramago a Tías (Lanzarote) es podrà visitar cada matí.
Saramago segueix ben viu i això és gràcies a la seva nòvia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada