El Maresme: què tenim?

El Quim, a l’anunci, fa un posat seriós abans de preguntar: “Què tenim?”. Doncs, tenim una comarca allargassada i mogudeta. Amb un poble, Arenys de Munt, que va organitzar la primera consulta per la independència de Catalunya. Tenim un mar blau i gris, amb un alguer subaquàtic a Mataró i platges sense sorra a Cabrera i Vilassar. Tenim rieres ―en plural―que, de vegades, es desborden i ―en singular― una sèrie de televisió que et desperta la gana. Per això, tenim els pèsols i la coca de Llavaneres. Tenim les Mataró potatoes i les patates Torres amb salsa Espinalé pel vermut. I un glopet de Calisai. O una ampolla de Vi d’Alella. O de tot una mica a la Mostra Gastronòmica de Cabrils, o quelcom més refinat al restaurant de la Ruscalleda. Tenim les Festes Majors: els pirates a Premià de Mar i les Santes a Mataró. Tenim l’Orquestra Girasol. I La Trinca, originària de Canet. I l’Espartac Peran cada Divendres. Tenim el Ple de riure del Masnou. Ja, ja ja! Tenim l’Oktoberfest de Calella i les guiris desacomplexades a l’estiu. I els estiuejants de tota la vida. Tenim els forçuts d’Argentona que aixequen càntirs plens d’aigua.

Tenim una llarga història al darrera; des de l’època dels ibers amb els poblats de Vilassar de Dalt o Cabrera de Mar. Però també tenim modernisme de la mà de Puig i Cadafalch, a Argentona, o de Domènech i Muntaner amb la seva Casa museu a Canet. Hem passat a la història per posar una teuladeta sobre un rellotge de sol a Sant Pol (quina hora és?) o per penjar ases al campanar de Vilassar de Dalt. Ep, els de la capital de comarca tampoc s’escapen! Mireu com són que van construir un capgròs amb el cap tan gran que no passava per la porta...

També tenim el castell de Burriac i la cursa nocturna “Burriac atac!”. I ben a prop, el turó de Montcabrer; des d’on es veuen alguns hivernacles. Tenim el Mercat de la Flor i la Planta Ornamental de Catalunya a Vilassar de Mar; tot i que cada cop queden menys vivers. I menys pagesos. Però no defallim perquè tenim en Pep Riera i el reducte de les Cinc Sènies. Tenim la primera via de pagament (ai, els eterns peatges!) i la primera línia de tren, ara fa més de 150 anys i encara funciona amb dificultats. Si Miquel Biada aixequés el cap...

Però tenim molta cultura i... de la bona! Tenim el Festival de Música clàssica de Santa Florentina. I el Festival Shakespeare (“ser o no ser. Aquesta és la qüestió”). I hem tingut molt bons escriptors com Prudenci Bertrana, Vicenç Riera i Llorca o l’Albert Manent. Sense oblidar l’escriptora i il·lustradora Lola Anglada, de Tiana i el filòleg Joan Coromines, mort a Pineda de Mar. Tenim la Fundació Palau i Fabre a Caldetes i el flamant Museu Bassat a Mataró.
Tenim patrimoni monumental ―com la Basílica de Santa María de Mataró― i patrimoni immaterial per a la Humanitat ―els castellers―, amb els Capgrossos de Mataró com a colla de gamma extra. Tenim tradició i folklore, però també innovació; com el TecnoCampus Mataró-Maresme.i el primer “home cyborg”. Som una de les comarques amb més blocaires per metre quadrat. Tenim el màxim exponent del periodisme 2.0, en Saül Gordillo, i una versió maresmenca del “Premi Blocs” que organitza el Diari Maresme. També tenim la Maresmefera capitanejada per l’incombustible Vilapou.

Som seny i rauxa. Som mar i muntanya. Som i serem gent del Maresme i valorem les coses d’aquí; les de casa. Per això, som el que tenim i, sobretot, el que volem tenir.

Article publicat a Mataró Notícies.