Les eleccions municipals del 22 de maig són a tocar. Els partits comencen a engegar la maquinària per fer front a unes eleccions terriblement complicades donada l’actual situació econòmica. D’una banda, els ciutadans demanen solucions reals contra la crisi. L’atur creix, les ajudes es retallen i la bola cada cop es fa més gran. La gent vol sentir propostes realistes i efectives. És l’hora del pragmatisme. Per això, els discursos retòrics seran castigats electoralment. Els eufemismes (civisme, cohesió, participació, sostenibilitat, dret a decidir...) ja no serveixen. Els hem gastat. Els hem buidat de contingut.Per l’altra, les arques dels ajuntaments estan buides. L’Administració Local no disposa de recursos suficients per donar resposta a les demandes vitals de la ciutadania. Es carrega els ajuntaments de noves competències sense el finançament pertinent. A més, se’ls prohibeix endeutar-se, se’ls retalla la participació en els tributs de l’Estat i s’ajorna sine die la revisió del sistema de finançament local. Tot plegat sembla conduir-nos a una espiral de frustració col·lectiva.
En aquest context, urgeix que tots plegats desenvolupem l’exercici de la responsabilitat. Els partits polítics han d’obrir-se a la ciutadania, crear sinergies i no contribuir a fragmentar (més) l’escenari sociopolític. És recomanable no concórrer a les eleccions municipals si no es disposa d’un projecte sòlid i meditat de ciutat que aporti solucions. D’acord amb això, els ciutadans hem de ser conscients que l’Administració no ens ho pot arreglar tot. Nosaltres també hem de posar de la nostra part i recuperar la cultura de l’esforç tan anostrada.
Sense aquesta responsabilitat compartida correm el risc d’entronar el populisme com a fals remei. O dit d’una altra manera: deixar que la guineu guardi el galliner.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada