La importància del "junts"

Foto: Esquerra Mataró

ERC de Mataró ha actuat com a llebre dels republicans a la comarca amb l’anunci d’una gran coalició independentista amb Reagrupament, la plataforma ‘Junts decidim’ ―formada per membres del Mataró decideix― i militants de SI a títol individual― de cara a les eleccions municipals del 22 de maig. D’altres seccions locals d’ERC del Maresme han vist en aquest acord la via a seguir i, segurament en els propers dies, s’anunciaran coalicions similars. Així, doncs, és important remarcar el lideratge de Mataró dins d’ERC que, tot sigui dit, en els darrers anys ha estat baix.

La cuina del pacte no va ser fàcil; però al final es va arribar a una entesa integradora que pot donar ales als republicans en una conjuntura general de tendència a la baixa. Això reforça el tàndem electoral format pels actuals regidors ―Francesc Teixidó i Sergi Penedès― perquè els situa com a polítics de tarannà dialogant que poden arribar a consensos. De fet, aquesta és la característica essencial de la punta de la llança republicana: Francesc Teixidó, l’home tranquil. El seu treball de formiga, silenciós però efectiu, assoleix petits èxits que sumats, poden esdevenir triomfs.

Aquest savoir faire ha permès que la secció local d’ERC a Mataró sigui una bassa d’oli després de diverses sacsejades pretèrites. Això possibilita que, per primer cop, hi hagi continuïtat a les llistes electorals. En aquest sentit, plantejar uns comicis des de la pau espiritual ja és un primer triomf. Reunir diverses sensibilitats independentistes sota un mateix paraigües representa un segon triomf. I augmentar la representació municipal seria el pòker d’asos. Deixem el repòker per l’aritmètica.

Article publicat a "MataróNotícies".

Eleccions municipals (2): cara a cara a Mataró?

Ahir, en aquest mateix espai, reflexionàvem al voltant del difícil escenari en que es celebraran les eleccions municipals i apel·làvem a la responsabilitat per no caure en pous estèrils. En aquest sentit, serà essencial que les candidatures afinin al màxim les seves propostes programàtiques per esdevenir seductores als ulls dels electors. Ara més que mai, les sigles no seran determinants de per se. L’embolcall no serà suficient. Les cares tampoc. La clau de volta d’aquestes eleccions serà la capacitat de presentar un model de ciutat adaptat a les permeabilitats de la situació econòmica actual. És a dir, que respongui amb garanties les següents preguntes: Com generar ocupació a Mataró? Com dinamitzar la ciutat? Com ajudar el sector tèxtil? Com integrar la immigració? Etcètera.

No descobreixo la sopa d’all si afirmo que, probablement, el proper alcalde de Mataró serà Joan Antoni Baron (PSC) o Joan Mora (CiU). En l’àmbit municipal, la capital del Maresme sempre ha estat un feu socialista inexpugnable. Però el desgast de trenta anys de govern i els bons resultats de la federació nacionalista a Mataró a les passades eleccions autonòmiques (mai fins ara havien tret més de 20 punts al PSC), obren la porta de l’alcaldia a Mora. L’aritmètica serà decisiva.

En aquest context, considero que un cara a cara entre els dos polítics amb més números de convertir-se en alcalde està plenament justificat i despertaria un gran interès ciutadà. És més: crec que democràticament seria positiu. Així, doncs, reivindico des d’aquesta humil tribuna d’opinió el debat Baron-Mora per confrontar idees i propostes sobre el model de ciutat. Evidentment ―i m’anticipo així a qualsevol crítica al respecte―, aquest debat no ha de ser substitutiu del de totes les formacions polítiques. Ans el contrari: ha de ser complementari i pot ajudar a centrar la campanya.

Obama-McCain. Zapatero-Rajoy. Solbes-Pizarro. Hereu-Tura. Per què no un casolà Baron-Mora?

Article publicat a Mataró Notícies.

P.D. En Jordi Surinyach, a la seva píldora d'opinió al Capgròs, també advocava per un cara a cara mataroní.