Els professionals nord-americans tenen un apartat en el seu currículum
per ressaltar els fracassos com una experiència més. En canvi, a casa nostra
tendim a considerar el fracàs com quelcom vergonyant i menyspreable. Reconèixer
una equivocació és humà. L’empresa de capital risc Bessemer Venture Partners
explica en el seu anti-portfolio que
van deixar escapar oportunitats multimilionàries renunciant a invertir en
projectes aleshores embrionaris com Google, eBay o Apple. Sí, es van equivocar;
però confiaríeu en algú que no s’ha equivocat mai? Més tard van encertar
apostant per Skype...
La concepció social del fracàs no és un valor universal; sinó que depèn
de la cultura. Les societats que estigmatitzen l’experiència del fracàs ataquen
l’autoestima de les persones enterrant un dels actius més preuats: el de
l’emprenedoria. En canvi, la societat nord-americana concep el fracàs com una
experiència positiva que forma part de l’evolució natural per generar valor en
la societat. Fernando Trías deBes a El llibre negre de l’emprenedor
ho deixa molt clar: «Fracassar no és perdre. És no haver-ho
intentat.».
Jesús Mármol, coach i autor
del llibre El poder transformador del
fracaso afirma que «mai fracasses; solament et transformes» perquè el
fracàs és una experiència d’aprenentatge. Per posar un exemple, Steve Jobs, el
creador de Mac, va assegurar que l’acomiadament d’Apple va ser la millor cosa
que li podia passar: «La feixuguesa de l’èxit va ser substituïda per la
il·luminació de tornar a ser un principiant. Això em va alliberar i vaig entrar
en una de les etapes més creatives de la meva vida. Durant els cinc anys
següents vaig fundar una companyia anomenada NeXT, una altra empresa anomenada
Pixar, i em vaig enamorar d’una dona sorprenent que va esdevenir la meva muller».
Una altra característica del fracàs és que no té valor universal sinó
que depèn de la concepció cultural. En aquest sentit, els experts apunten que
un emprenedor nord-americà experimenta 3,75 fracassos empresarials abans
d’assolir un triomf. En canvi, el 50% dels empresaris espanyols tenen por al
fracàs i això talla qualsevol iniciativa de crear un projecte. Segons Mármol,
la nostra concepció del fracàs «està amputant la capacitat emprenedora de la
nostra societat». A Espanya, la taxa actual d’emprenedoria és del 5% i,
d’aquests, el 64% dels que fracassen en un negoci no ho tornen a provar persegona vegada. I això no és sa. L’ésser humà és emprenedor per naturalesa. Ja
des de ben petits, quan començàvem a caminar, quèiem i ens tornàvem a aixecar
com si res. Teníem interioritzat un missatge positiu de l’error que feia bona
aquella frase de Confuci: “Ho vaig practicar i ho vaig aprendre”. En canvi, el
‘jo adult’ s’ha amarat d’una por paralitzant que boicoteja qualsevol
iniciativa.
La persistència i una combinació equilibrada d’actitud i aptitud és
fonamental. Pau García Milà va ser expulsat de la facultat d’informàtica per
mal alumne; però poc temps després es convertiria en empresari d’èxit gràcies a
Eye-os, el sistema operatiu que ha donat lloc al Cloud computing. I paradoxes de la
vida, avui se'l rifen com a conferenciant les escoles de negocis més
prestigioses. Com deien els nostres avis: d’un gran mal surt un gran bé.
Publicat a la revista Valors.
